Comparteixo la iniciativa del conseller Castells quan ha defensat la necessitat d'articular "un reformisme regeneracionista" basat en "el coratge, el lideratge, la definició d'un projecte i l'exemplaritat dels servidors públics", i ha considerat "especialment detestable" que persones que estan al capdavant d'entitats amb un alt nivell simbòlic o d'institucions "no només no donin exemple d'honestedat sinó que aprofitin els seus càrrecs per a dotar-se d'una impunitat" que no ha d'existir.
L’actitud detestable d’alguns càrrecs públics no ha d’eximir-ne la responsabilitat col·lectiva. Després de 30 anys, i des de la defensa de la honestedat i la vocació de servei públic de la majoria d'alcaldes i regidors del País, el municipalisme ha d’afrontar el futur amb nous reptes per a una societat canviant, on la veritable renovació que es precisa és la regeneració democràtica, perquè més enllà dels tacticismes prevalguin els principis i valors. Els servidors públics han d’estar disposats abans a renunciar al poder pel poder, que a renunciar als ideals i als valors nobles de la política.
Els propers dies 6, 7 i 8 de novembre tindrà lloc a Figueres i a Roses el Congrés El fet fronterer. Fronteres, relacions, intercanvis. Visions de les fronteres des de l'Empordà, organitzat per l'Institut d'Estudis Empordanesos. Un Congrés que posarà de rellevància el que ha significat la frontera al llarg de la història per a l'Empordà, però també un espai per a plantejar des del coneixement del passat, el treball del present amb una mirada cap al futur. Des d'aquesta perspectiva, presento en aquest Congrés una comunicació titulada "L'Empordà dins l'espai català transfronterer. Reflexions de desenvolupament territorial en el marc euregional". Una comunicació estructurada en 4 eixos:
1.- L’Espai Català Transfronterer dins el marc de l’Euroregió. La influència i les relacions transfrontereres de l’Empordà com a element de desenvolupament social, econòmic i cultural.
2.- L’Empordà, com a xarxa d’àrees urbanes per a superar la vella divisió administrativa entre Alt i Baix i com espai de centralitat dins l’arc mediterrani transpirinenc.
3.- L’Empordà, cruïlla de camins. Les comunicacions en xarxa com a element d’articulació i estructuració de les relacions transfrontereres.
4.- Enfortir la competitivitat i la complementarietat de l’economia empordanesa, davant un procés d’igualació de preus dins l’Espai Català Transfronterer.
Som molts els que admirem a Pasqual Maragall com a clar referent del socialisme catalanista i federalista;. Un creador de somnis fets realitat; un polític amb capacitat de lideratge, creatiu i generador de nous horitzons. El magnífic retrat de Juan José Millàs ens acosta la dimensió humana d'un home que no només és un referent polític per a molts, sinó que també s'ha guanyat l'estima personal d'una majoria de catalans. Podeu clicar aqui per llegir aquest reportatge publicat a El País Semanal.
L'altre dia, la Pia Bosch recordava en el seu bloc un poema de Bertolt Brecht referint-se amb ell a Maragall, que comparteixo plenament i que diu: "Hay hombres que luchan un día y son buenos. Hay otros que luchan un año y son mejores. Hay quienes luchan muchos años, y son muy buenos. Pero hay los que luchan toda la vida, esos son los imprescindibles"
Aquest és el títol d'un interessant article de Ferran Mascarell a la Vanguardia (8 d'octubre de 2009) on fa una aposta per un canvi de la cultura política al País; avui dominada per la política a curt plaç, el partidisme i la partitocràcia. Una crítica global als partits polítics, però també a la societat civil, fent una crida a deixar enrrera una Catalunya que viu sense relats de referència, sense ideals i sense valors compartits. Cliqueuaquí per llegir l'article.
Aquí trobareu les meves reflexions personals, el que penso i el que sento per Figueres i els projectes que ben aviat es faran realitat. Un espai de reflexió i de comunicació, des del qual us convido a escriure'm i tenir a mans les vostres idees.
Projectes en curs
amb les Persones
amb la Societat
Sabies que...?
LA sala Edison, fou inaugurada l'any 1905, i va ser la primera que va funcionar a la província de Girona
.JPG)
