A la reunió que ahir va tenir lloc a la Diputació de Girona, entre els representants d´aquesta institució, de l'Ajuntament de Girona, del Centre Associat de la UNED a Girona i els Alcaldes de Figueres, Palafrugell i Olot, varem coincidir en valorar, com un aspecte negatiu, la visió excesivament centrallista de la Universitat de Girona (UdG); d´una Universitat que s´ha convertit en la més centralista de tot Catalunya i, posiblement, la única que no té una Facultat/Escola fora de Girona. Des del territori ens sentim decebuts del tracte gasiu que la UdG ha donat i està donant  a les ciutats de la demarcació que volem una presència universitària. Aquest és un sentiment que ahir varem compartir amb en Lluís Sacrets i en Lluís Medir, perquè entenem que és possible una altra manera de fer visible la UdG arreu del nostre territori i amb una posició més descentralitzadora.

En canvi, ahir vam encetar una nova etapa de la UNED a les nosaltres comarques, que es concreta en una voluntat clara de voler territorialitzar la seva activitat en ciutats com Olot, Palafrugell i Figueres. Des d´aquest nou plantejament serà possible que en el curs 2007-2008 es poguin iniciar a la ciutat de Figueres els estudis de la Diplomatura de Treball Social. Uns estudis dins un àmbit clarament emergent en la nova societat del segle XXI. El Treball Social és una de les branques de les Ciències Socials, que contribueix a incrementar el funcionament individual i social de les persones, potenciant els seus coneixements i habilitats per assolir el seu benestar social.

La Diplomatura de Treball Social és una aposta decidida per reforçar la ciutat de les persones. Avui, mentre feiem les visites d´obres dels dos pols importants en l´àmbit social que s´estan generant a la nostra ciutat, Centre social Maria Rosa Ymbert-Creu Roja i Centre social Joaquim Vallmajó-Càritas-Fundació Sant Vicenç de Paül, pensava en l´encert d´aquests estudis en una ciutat que prioritza les polítiques socials com a element vertebrador de convivència i cohesió.

La IX trobada FòrumSD, Síndics i sindiques, defensors i defensores de Catalunya, cel.lebrada avui a la ciutat de Figueres, ha fet possible la reflexió sobre la funció d´aquesta figura en els nostres municipis i ciutats. Una funció important en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans i ciutadanes. Una doble funció, que en primer lloc i de forma bàsica significa una empenta a la millora de l´administració local, perquè és evident que la seva actuació davant les queixes de veïns en situacions de casos de retard indegut en l´actuació administrativa, tracte incorrecte als ciutadans, negativa a facilitar informació, inexecució de les resolucions, insuficient motivació de les resolucions, errors o arbitrarietats en l´aplicació de les normes i actuacions que deteriorin el  legítim exercici dels drets constitucionals, només pot tenir per part de l´administració local una resposta positiva per superar les mancances detectades amb l´objectiu de millorar l´eficàcia i l´eficiència en la prestació dels serveis municipals.

Per altra banda, els síndics i síndiques tenen un paper molt important a les nostres ciutats per fomentar la convivència i la cohesió social. Des de la seva independència i objectivitat són uns ens molt apropiats en la defensa d´una ciutat de valors; en els valors de l´equitat, de la justícia, de la dignitat, de la igualtat d´oportunitats. En el cas de Figueres, el recent informe del Síndic de Greuges sobre els ajuts socials,  ha posat de manifest que les polítiques socials d´una ciutat del segle XXI no s´han d´orientar segons l´orígen de la persona, sinó a partir de l´anivellament de les diferències d´aquells individus que poden haver quedat en una situació difícil socialment i/o econòmicament, prescindint radicalment del lloc de naixença. I en aquesta línea, l´informe ratifica que a Figueres les coses es fan bé i, per tant, des d´aquesta perspectiva global, que permet desacreditar les llegendes urbanes, a vegades recolzades per estratègies d´alguna opció política, que diuen que els ajuts públics només van destinats als nouvinguts. A Figueres, segons un estudi del Síndic de greuges de l´any 2005, i amb un 20% de persones immigrades, els ciutadans estrangers que reben algún tipus d´ajut social està per sota d´aquest tant per cent, ja que és del 13,5% quan a nombre d´actuacions portades a terme i del 12,5% en aportacions econòmiques. El Síndic de Greuges de Figueres ha ratificat que els ajuts socials es presten de forma totalment objectiva, sense cap mena de criteri que pressuposi la més mínima discriminació o favoritisme per raons religioses, de sexe, polítiques, lingüistítiques, culturals i de lloc de naixença. En definitiva, ha quedat ratificada que la política social de l´Ajuntament de Figueres es basa en criteris d´equitat i d´igualtat d´oportunitats.

El matí d´aquest diumenge de febrer és el d´un dia d´hivern que convida molt poc a sortir i sí a estar a la vora del foc. Un bon dia, després d´una setmana intensa, per pensar i reflexionar. D´entrada per analitzar com ha anat aquesta darrera setmana, i també per encarar la feina i l´agenda de la propera.

Han estat dies d´importants reunions i sessions de treball i, també d´actes ciutadans amb molta significació. De les primeres, voldria començar parlant de la reunió del Delegat i dels directors territorials del Govern de la Generalitat a Figueres, una positiva iniciativa descentralitzadora que no és suficient si no va acompanyada d´una descentralització real en el territori. El model de la regió de Girona no ha de ser un model radial, sinó un model en xarxa. I això s´ha de traduir en fets clars: la millora de l´administració de Justícia només es produirà si es creen nous jutjats a Figueres, es milloren les condicions laborals per a garantir-ne l´estabilitat i si s´aposta per la proximitat, creant una Secció de l´Audiència a la nostra ciutat. Per altra banda, des del Govern de la Generalitat s´han de superar les posicions centralistes, tant del Col.legi de Metges com d´alguns sectors de la UdG, perquè la futura Facultat de Ciències de la Salut respongui a un model innovador, europeu, interuniversitari, transfronterer i en xarxa, on Figueres hi vol tenir un paper rellevant.

Una segona, va ser la jornada de treball del Sots-Director Gral. d´Arxius, Ramon Alberch, a Figueres; on en el marc de la Comissió del Llibre Blanc de la Cultura es va presentar, entre d'altres, la proposta d´emplaçament del futur Arxiu comarcal de l´Alt Empordà i municipal de Figueres al costat de l´edifici de l´actual Presó amb un equipament de nova planta, aparellat a la paret mitgera entre el carrer Sant Pau i la plaça Vila d´Ordis.

Una tercera, la reunió amb el director gral. d´INVIFAS que ha significat el punt de partida per a resoldre la problemàtica de la urbanització de les cases militars.

Dels dos viatges a Perpinyà d´aquests darrers dies, un relacionat amb el TGV i l´altre amb motiu de l´acte sobre la capitalitat de la cultura catalana del 2008, i la reunió amb els presidents de les entitats empresarials i econòmiques de Figueres tindrem ocasió de parlar-ne més endavant.

Finalment, voldria destacar dos actes ciutadans. El primer, la reunió Pro-homenatge ciutadà a Eduard Bartolí que va representar el primer acte popular de reconeixement a un figuerenc estimat per tots, com es va demostrar amb la nombrosa assistència ciutadana que omplia el Saló de Plens. I el segon, la diada d´actes de l´Associació de Familiars de represaliats pel Franquisme: un centenar llarg de persones varen participar-hi, que varen representar el millor compromís de la ciutat amb els valors de la veritat i dignitat que representa l´Associació i amb els valors democràtics i republicans de la igualtat, fraternitat i llibertat.

Uns dies de molta feina, amb una agenda plena de reunions, entrevistes, visites i actes ciutadans, que es repeteixen setmana rera setmana, en l´exercici de l´Alcaldia sempre guiada per dos referents: Treball i Compromís.

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en col.laboració amb l´Ajuntament de Figueres, ha programat, en el període 2004-2008, la major inversió feta mai a Figueres, 20 milions d’euros, en la construcció i reforma/ampliació de centres escolars. Un pla d´actuació que s´ha començat a fer realitat i que les imatges d´aquest mateix bloc reflecteixen.  La nova construcció de l´IES Olivar Gran va entrar en funcionament el setembre de 2006, al mateix temps que el CEIP Josep Pallach estrenava la seva reforma i ampliació, amb dos nous espais d´una gran qualitat i funcionalitat, la biblioteca i la sala polivalent. També el darrer trimestre de l'any passat s´iniciaven dues obres importants: la construcció del CEIP l’Amistat i la  reforma i ampliació de l´IES Narcís Monturiol. Durant aquest any 2007 està previst l´inici de la construcció de dues noves escoles: CEIP Parc de les Aigues, al costat de Caputxins, i el CEIP Nou, al costat de l´institut Alexandre Deulofeu. Un esforç inversor per posar al dia l´oferta educativa de Figueres.

Construïm escoles, peró també programem una important inversió per la millora dels centres escolars de la Ciutat. El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha assumit el compromís per a la redacció del projecte de rehabilitació integral del CEIP Sant Pau i establir un calendari de les fases d’execució, i, alhora, estem a punt de tancar un acord de col.laboració per executar una pla de millora a diferents escoles de Figueres, per un import superior als 600.000 euros.

L’Escola i la Ciutat són dues cares d’una mateixa problemàtica. Com a la indecidible paràbola de l’ou i la gallina és impossible concebre l’origen d’un sense l’altre. No podem pensar l’origen d’un sense l’altre i viceversa. No es pot concebre una Ciutat sense els ciutadans i ciutadanes que la configuren, ni concebre la ciutadania al marge de l’Escola que els ha format com a tal ciutadans, ni concebre l’Escola sense pensar en la Ciutat que la nodreix i a qui nodreix. Per tant, la tasca per millorar un i altre ha de formar part d’un mateix projecte alhora Pedagògic i Polític.  

La tasca per tal de fer factible en el si de la Ciutat l’harmonització del desenvolupament urbanístic amb el creixement econòmic, la cohesió social i la sostenibilitat comença, sens cap mena de dubte, a l’Escola amb la formació i l’educació cívica dels alumnes en qualitat de ciutadanes i ciutadans dels quals depèn el futur de la Ciutat.