El proper dimecres 9 de juny a les 8 del vespre a la Biblioteca Municipal Víctor Català de l'Escala, amb motiu de la presentació del llibre de Joan Armangué “Ernest Lluch i l’economia de l’Empordà”, tindrà lloc una taula rodona, moderada pel director del setmanari l'Empordà Santi Coll, sobre l'economia de l'Empordà; amb la presència del naturalista expert en la gestió de parcs naturals Jordi Sargatal, de l'empresari escalenc Ramón Sancho, de Pere Gifre, president de l'Institut d'Estudis Empordanesos, i del mateix autor.
El pregó de l'escriptor figuerenc Vicenç Pagès, que va donar inici a les Fires 2010, ha estat un dels millors dels darrers anys. Pagès va fer un pregó en què va analitzar una manera de ser dels figuerencs, d'un segment de la societat figuerenca, que massa sovint amb més fressa que endreça es dediquen a la crítica negativa sobre la ciutat i sobre els figuerencs que puguin assolir determinada rellevància dins la vida social, cultural, econòmica i política. Pagès es va referir a aquesta crítica ciutadana com lafigueresa, que us convido a llegir clicant aquí, a la vegada que reivindico la crítica constructiva i positiva, massa absent a la vida figuerenca, com a via per a contribuir a construir una ciutat millor.
Sempre he defensat que el dret a la ciutat educadora no es defensa destinant terrenys públics per a una escola privada d’èlit, fet que considero una absoluta desviació dels ideals de progrés i solidaritat en la construcció d’una ciutat de valors; que la mateixa Carta de Ciutats Educadores explicita al afirmar que el dret a la ciutat educadora ha de ser una garantia rellevant dels principis d'igualtat entre totes les persones, de justícia social i d'equilibri territorial.
L'actitud de l'esquerra figuerenca, que suma majoria en el plenari municipal, 12 dels 21 regidors, és, al meu entendre, una contradicció rere contradicció des de l'inici de la tramitació per possibilitar la construcció d'una escola privada d'èlit en uns terrenys públics. Aixó si, busquen mil maneres de justificar la seva posició i/o canvis de posició, en funció si es troba al govern o a l'oposició. Aristòtil deia que "és impossible que una cosa sigui i no sigui". L'esquerra figuerenca es capaç d'arribar als límits de la lògica en l'intent per justificar que una cosa és i no és.
Considero que les idees mai es poden trair, tant si s'està als bancs de l'oposició o del govern, per això, l'esquerra figuerenca no pot contribuir a la més clara vulneració, al meu entendre, dels interessos públics a la ciutat de Figueres al llarg dels pocs més de 30 anys d’ajuntaments democràtics. Per quina raó? Senzillament perquè destinar terrenys públics a una escola privada d’èlit, no concertada, mai es pot considerar un ús d’interès públic.
Aquí trobareu les meves reflexions personals, el que penso i el que sento per Figueres i els projectes que ben aviat es faran realitat. Un espai de reflexió i de comunicació, des del qual us convido a escriure'm i tenir a mans les vostres idees.
Projectes en curs
amb les Persones
amb la Societat
Sabies que...?
La ceba de Figueres és una varietat de ceba (Allium cepa) típica de la regió de Figueres.
.JPG)
